"El bosc per a les persones"

Com alguns de vosaltres sabreu , aquesta darrera setmana he assistit a un curs d’estiu de la UJI anomenat “Els boscos mediterranis com a recursos educatius i ambientals en el medi rural”. Enmarcat en el context de l’Any Internacional dels Boscos que duu com a lema “El bosc per a les persones”, el curs intentava transmetre la idea de la necessitat de treballar per un desenvolupament humà per tal d’aconseguir la sostenibilitat ambiental. La informació, la sensibilització i la capacitació de les persones és necessària per tal que la gent puga actuar i protegir la natura.

Per a aconseguir una societat participativa cal produir un canvi en els valors, que la gent siga capaç d’entendre que els problemes del bosc també són un problema seu. De fet, és un error pensar que la problemàtica ambiental d’un territori es correspon únicament amb la problemàtica natural. Un exemple, per a entendre açò, és el del Parc Natural de Penyagolosa. El Pic de Penyagolosa (1814 m.), el segon més alt de la Comunitat, ha sigut i és un dels llocs més emblemàtics del nostre territori. No obstant això, no va obtindre la figura de protecció esmentada fins el 2006. Per què? Principalment per l’oposició de la gent. Actualment el PN està constituït pel Pic (diverses parcel·les de propietat privada) i un forest d’utilitat pública. No inclou, per exemple, el pla de Vistabella o El Rebollar, enclaus que curiosament sí que s’exalten a la Casa Forestal (el centre d’interpretació del Parc). En concret, El Rebollar consisteix en l’únic bosc de reboll (Quercus pyrenaica) present en el nostre territori. És tracta d’un bosc d’estrat silici (molt estrany a la Comunitat Valenciana), testimoni de temps més humits. Acompanyat per la pinassa (Pinus pinaster) i el pi roig (Pinus sylvestris), així com per Crataegus monogyna gegants (personalment, únicament els havia vist així en el Regne Unit i Eslovènia, en boscos pròpiament eurosiberians), el més curiós de l’assumpte és que a escassos metres d’aquestos boscos podem trobar matolls de timó, bruç, ginebró i demés plantes pròpiament mediterrànies i que bé poden trobar-se al costat de la mar. Doncs bé, com deia, aquesta zona no es troba protegida per cap legislació. I això és un problema ambiental. Un problema ambiental que consisteix en un problema social, en un concepte erroni de què és un Parc Natural, que desemboca en que aquesta formació tan especial siga més susceptible a qualsevol perill de desaparició. Amb açò no vull dir que un Parc Natural siga el millor del món, sinó que no té sentit una situació en la que la gent que òbviament respecta la seua terra (per què per alguna cosa s’ha conservat fins a l’actualitat) estiga en contra de la conservació d’aquesta (de que entre a formar part d’una figura de protecció com la de PN).

Així, la desinformació i la poca participació ciutadana són els dos grans problemes per a la conservació de la biodiversitat . Per tant, per a aconseguir una sostenibilitat ambiental cal treballar els tres pilars fonamentals: la gestió, l’educació i la participació. Soles així, mitjançant el canvi humà podrem aconseguir la millora del bosc i, per tant, el manteniment de la diversitat biològica.